Els models d’històries o casos són una exel.lent manera d’aprendre a partir de l’experiència dels altres. De fet, les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa sabent que el raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes. Tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Així doncs, una forma d’entendre el que les persones saben és analitzar les seves històries. Per consegüent, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències d’altres i així fomentar el seu aprenentatge significativament. Ens els darrers anys, la concepció constructivista de l’ensenyament aprenentatge s’ha constituït en una posició dominant a l’hora d’interpretar els processos educatius. Tal i com diu Ausubel, el terme aprenentatge significatiu es contraposa a l’aprenentatge memorístic. Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d'haver:
- Assimilació: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
- Acomodació: Dintre les estructures mentals del subjecte.
David Jonassen ens proposa el modelatge, la resolució de problemes i l’argumentació com a activitats de construcció del coneixement que poden rebre el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar aprenentatges significatius. Com per exemple KITE, que significa innovació de coneixement de la tecnologia en educació. Les Kite ajuden a que es realitzi aprenentatge significatiu. Per a que un aprenentatge sigui significatiu ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-ho amb els seus coneixements previs. A més a més el contingut d’aprenentatge ha de tenir significativitat lògica, coherència i estructuració i significativitat psicològica ( possibilitat d’encaixar en l’estructura mental de l’alumne) El que els nens treballen a l’ordinador és útil perquè segueix la seva lògica de raonament. Perquè el constructe del nen es bellugui sempre l’alumne ha d’estar motivat per aprendre. Si canviem l’escenari diari d’aprenentatge (aula ) estem creant als nens un interès i curiositat cap al que aniran a aprendre. Quan el mestre és únicament un transmissor d’informació els nens poden caure en l’avorriment ocasionat per la monotonia. L’us de la tecnologia com el projector d’aula o l’ordinador mostra altres vies de trasmissió d’informació prou motivadores, veuen color i senten veu, icones que els ajuden a aprenentatge millor.
Conclusió
Existeixen diferents maneres de caminar cap a la construcció d’aprenentatges significatius, però totes elles passen per conèixer el que el subjecte ja sap, i la construcció del nou coneixement a partir d’aquest punt.
La tecnologia educativa s’entén com l’apropament científic basat en la teoria de sistemes que proporciona a l’educador les eines de planificació i desenvolupament, així com la tecnologia busca millorar els procesos d’ensenyança i aprenentatge a travès d’aconseguir els objectius educatius i buscant l’efectivitat i el significat de l’aprenentatge.
No solament el sistema educatiu ha d’ensenyar les noves tecnologies, ni ensenyar matèries per mitjà de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’educació, produeixen un canvi en l’entorn i, com que la institució educativa el que vol és preparar la gent en aquest entorn, cal plantejar-se com ha de canviar l’ensenyament no pas perquè s’introdueixin les noves tecnologies, sinó perquè ha de canviar la societat com a conseqüència de les noves tecnologies.
Avui en dia diverses coses que ens trobem a la vida estan digitalitzades, donat que hem après a codificar qualsevol informació en forma de nombres. A partir del moment en què amb els nombres som capaços de fer tot el que volguem, sigui text, so, imatge, etc., aquesta revolució de la informàtica ha arribat a ser la revolució del coneixement i això des del punt de vista dels educadors és fonamental, ja que els nostres esquemes mentals han de canviar. Una bona manera de poder potenciar aquest aprenentatge per fer-lo més significatiu serà revisar ben sovint els currículums. És a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera. Davant nostre hi ha unes eines impressionants (TIC) que permeten que els processos d’aprenentatge siguin molt més personalitzats, molt més fàcils, molt més flexibles.
De fet, aquesta tecnologia educativa en la que anem encaminats és el resultat de les pràctiques de diferents concepcions i teories educatives per la resolució d’un ampli espectre de problemes i situacions referits a l’ensenyança i l’aprenentatge, recolzades en les TICs (tecnologíes d’informació i comunicació).
Ara en l’actualitat és de suma importància que els estudiants d’avui manegin les noves tecnologies ja que sino ho fan poden quedar-se estancats en un món més arcaic del que realment en podrien treure profit.
