hola companys, potser a algu li pot interessar el meu projecte,... doncs adjunto la fitxa disseny perquè us en pogueu fer una petita idea...
DISSENY DE LA FITXA
TÍTOL DE L’ACTIVITAT
D’on ve la llet?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS:
Aprenents: 13 nens/es de 2n de primària d’una escola rural en l’àrea de coneixement del medi.
Mediador: Jo. Gemma Rodríguez, mestra de primària. Tutora del grup. Estudiant de psicopedagogia.
DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA.
-Ordinàdor portàtil amb conexió a internet
-Pissarra digital
-Diversos ordinadors amb conexió a internet
-Word
-Paint
-Internet explorer (googlel )
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Els nens I nenes de 2n cada dia esmorzen a l’aula I després surten al pati. Mentres estan esmorzant se’ls permet parlar amb veu fluixeta i són múltiples les converses que sorgeixen. Normalment, com és propi en aquesta edat estan encuriosits en saber què porten per esmorzar els companys de taula i fins i tot ho pregunten sovint a la mestra. La majoria porta un entrepà i un tetra-brick de llet. Una de les preguntes que es formulen entre ells és d’on ve la llet. Els amiguets contesten que ve del Caprabo, de l’Aldi i del Mercadona i alguns ho diuen amb certa cara de seguretat , d’altres amb interrogància interna… Ve del supermercat??
NEIX EL PROBLEMA
D’on ve la llet?
SORGEIX LA PROPOSTA
Entre tota la classe es confeccionarà un llibre virtual. ( fet a l’ordinador )
Cada nen farà la seva aportació. Imatges de vaques, de treta-bricks de llet, de fàbriques i de grangers. Mitjantçant les noves tecnologies s’elaborarà un llibre virtual del procès de l’orígen de la llet fins al final.
PROBLEMA DE PARTENÇA I EL SEU TIPUS EN FUNCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DE JONASSEN
ESTRUCTURACIÓ
Es un problema ben estructurat ja que requereix l’aplicació d’un determinat nombre de conceptes i regles. ( problemes de transformació ) Es parteix d’un problema ben definit, un objectiu conegut i un grup restringit d’operadors lògics. En aquest cas es poden trobar tots els elements del problema: nombre limitat de regles, participants organitzats en una disposició previsible i prescriptible, posseix respostes correctes i convergents i té un procès de solució presentat i prescrit.
COMPLEXITAT
És un problema ben estructurat per tant no és complex, implica un conjunt restringit de factors o variables. Diuen en veu altra l’informació que tenen i tenen clar l’objectiu a aconseguir.
ESPECIFICITAT DEL CAMP.
És un problema ben estructurat, doncs és més abstracte. El raonament el faran passant per exemple per la noció de fàbrica de llet o per transportista o per treballador i ells potser no n’han vist cap o no essent una imatge quotidiana de la seva realitat fan d’aquests conceptes ser quelcom més abstractes.
SEGONS EL TIPUS EN FUNCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DE JONASSEN
És un problema de resolució de dificultats. L’objectiu principal de la resolució de dificultats és la diagnosi d’estats falsos. Requereix una combinació de coneixement dominant i de sistemes id’estratègies de resolució de dificultats com buscar i substituir.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
A mitjans del primer trimestre és quan sorgeix el problema. La situació es planteja de la següent manera.
-Us heu fixat alguna vegada si hi ha dibuixos al tetra-brick?
-sí a vegades sí. Hi ha colors. Hi ha lletra també.
-Hi ha de diferents marques?
-Si la mare compra ATO, també hi ha letona, i celta.
I…què passa si un dia tanquen el supermercat?
-Que ja no podrem beure mai més llet. ( la majoria )
NEIX EL PROBLEMA
-No imagineu què podriem fer?
-preguntar-li al senyor del supermercat
El cap de setmana van haver de mirar els dibuixos de tretra-bricks de llet de casa i fer-ne el dibuix.
INICI DEL PROCÈS PER TROBAR LA SOLUCIÓ
El dilluns es van fer grups de dos nens/es i es van ensenyar i comentar els dibuixos fets.
Essent que molts dels dibuixos eren petits paisatges es va comentar què hi forma part d’aquests paisatges.
Es va decidir buscar més informació dels dibuixos dels nens i del què havíen fet i dels paissatges. Se’ls va fer la proposta de buscar-ho per l’ordinador. Estaven encantats i molt motivats amb moltes ganes de fer-ho. Tots volien buscar. I com? Què?
INICI DEL PROJECTE
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
Educació formal. Projecte de medi per alumnes de 2n de primària de l’escola Les Oliveres de Cabrera d’Anoia.
El projecte es durà a terme en el context escolar. En l’aula ordinària i en sala d’informàtica.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS
Caracterítiques cognitives
És un grup de nens/es de 7 anys. Segons la classificació que fa Piaget aquests nens estan entre l’etapa preoperativa intuitiva i l’etapa operativa però a principalment en la preoperativa intuitiva.
Aquests nens començen amb formes organitzades de comportament simbòlic que li permeten representar el món extern per mitjà de símbols. Les accions i percepcions s'omplen de nous significats: experiència (imitació representativa de l'experiència) i imatge d'allò imitat (invenció del símbol per transmetre la imatge). El joc simbòlic i la imitació són importants pel pensament. El nen/a es "concentra" solament en un aspecte d'una situació, amb l'exclussió d'altres aspectes. El llenguatge i el pensament són egocèntrics, creuen que els altres veuen les coses com ells i els costa de tenir en compte el criteri de l’altre.
És un grup amb un bon ritme d’aprenentatge. Únicament hi ha una alumna que necessita força ajuda en el seu aprenentatge. Encara enganxa paraules i li costa molt fer el pas de lletra majúscula (lletra de pal) a lletra minúscula ( lletra lligada) . Alguna vegada gira alguna lletra en majúscula.
CARACTERÍSTIQUES ACTITUDINALS:
És un grup amb la ment molt incipient i encuriosit. Ells mateixos es formulen les preguntes i les respostes sense saber si saben la respota del cert, tenen moltes ganes d’aprendre.
És un grup força xerraire, i els hi costa força compartir. L’ús de les noves tecnologies com l’ordinador els hi va molt bé perquè no hi ha un ordinador per cada nen a l’escola i això significa que l’han de compartir amb un altre company.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
No hi ha característiques físiques a tenir en compte per dur a terme l’activitat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR
Les competències a treballar són:
1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual:
Fent els dibuixos dels tretra-bricks de llet han comentat als seus companys,què han fet i han escoltat què han fet els companys. També han anat treballant el llibre virtual a partir de fotos doncs durant tota l’activitat es treballa la capacitat de saber comunicar oralment ( conversar i escoltar) , amb l’ús adeqüat de diferents suports.
2. Competència artísitica i cultural.
Suposa conèixer , comprendre, aprecir i valorar diferents fonts artístiques provinents de diferents nens, així com conèixer la cultura del medi de la nostra societat.
A més, suposa crear amb paraules, imatges, amb tota mena de materials, suports i eines tecnòlogiques, tant individualment com col.lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que faciliten l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.
Competències metodològiques.
3.Tractament de la informació i competència digital.
Veure diferents imatges de paissatges amb vaques, fàbriques on s’emmagatzema la llet en tretra-brick i treballadors que els porten als supermercats a mode d’exemple, apropa al nen a la realitat i el deixa partir d’uns coneixement previs que ell/a ja tenia. Amb l’us de les TIC se l’ajuda a Comprendre la funcionalitat i lògica del contingut d’aprenentatge. Permet gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva el.laboració i transmissió depenent de l’ús que se’n vulgui fer. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible,contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de coducta acordades socialment per regular l´ús de la informació i les seves fonts en els diferents suports.
4. Aprendre a aprendre.
Els nens tenen consiciència, gestió i control de les seves capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal i inclou tant el pensament estratègic de poder descobrir d’on ve la llet com la capacitat de cooperar amb el company davant l’ordinador com a procès del seu aprenentatge.
Competències personals.
5. Competència d’autonomia i iniciativa personal
Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
6.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.
7.Competència social i ciutadana
El nens treballen la capacitat per comprendre la realitat social en què es viu.
OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE
-Saber engegar i parar l’ordinador
-Adquirir pràctica en el maneig del teclat i el ratolí
-Fer anar el word per escriure frases sota les il.lustracions
-Saber tirar amunt i avall les pàgines del que serà el llibre de classe.
-Familiaritzar-se amb el paint per fer dibuixos.
-Reconèixer com funciona la recerca d’informació per internet
-Saber visualitzar totes les imatges i frases dels companys del procès que fa la llet des de la vaca fins que arriba al supermercat.
-Ser capaç d’autoavaluar el seu propi procès d’aprenentatge.
-aprendre a treballar de forma autònoma
-aprendre a treballar en grup i a respectar el torn
CONTINGUTS
-procès d’elaboració de la llet
-escriptura de frases amb sentit
-adquisició de vocabulari propi del context d’aprenentatge
-reconeixement dels recursos tecnologics emprats
-utilització del word com a eina/paper per l’escriptura de frases.
-utilització del paint per demostrar el procès d’elaboració de la llet.
-participació activa en el grup classe.
-actitud positiva vers l’aprenentatge.
-utilització de les TIC de manera positiva
-bona predisposició d’ajuda als companys.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ I DESCRIPCIÓ DE LA PREVISIÓ DEL PAPER MEDIADOR DE LES TIC
Temporalització
L’activitat comença a mitjans - finals de desembre. A finals de novembre sorgeix el problema durant l’esmorzar a l’aula.
Es realitzarà durant les sessions de medi. 7 sessions d’una hora.
Una hora el dimarts el mati i una hora el dijous a la tarda a la setmana.
Partim dels dibuixos dels tetra-bricks que han fet els nens després de dir que la llet ve del supermercat.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓI DESCRIPCIÓ DE LA PREVISIÓ DEL PAPER MEDIADOR DE LES TIC. ACTIVITATS D’APRENENTATGE.
PRIMERA SESSIÓ
Contextualització i presentació del treball a desenvolupar:
Cada mostra als companys el dibuixos realitzats on es veu els paissatges o la marca de la llet dels tretra-bricks.
La mestra engega la pissarra digital i busca a travès d’internet explorer,al google, la marca de llet d’un dels tretra-bricks dels nens.
Els nens s’adonen que hi ha una adreça i una ciutat. Es busca una altre marca i els nens veuen que hi ha una altra adreça.
S’explica que quan no sabem una cosa o volem buscar informació es pot fer a travès de la eina google on ens apareixen múltiples informacions del que estem buscant.
Ara és un nen qui escriu al pòrtàtil de la mestra, una altra marca de llet i els nens podem veure el resultat a la pissarra digital.
SEGONA SESSIÓ
Es fa el recordatori de com podem buscar a l’ordinador una informació que no sabem. La mestra escriu la paraula google en el seu ordinador perquè tots ho vegin per la pissarra digital.
La mestra informa als nens que buscaran ells d’on ve la llet. Es fan grups de dos i van a la sala d’informàtica. Allà s’expliquen els botons principals de l’ordinador: engegar/parar, teclat i ratolí. La mestra mana clicar sobre internet explorer per tal que puguin escriure al google d’on ve la llet.
Han de llegir poc a poc un trosset cada un les respostes trobades.
TERCERA SESSIÓ
Es fa un repàs dels botons principals de l’ordinador: engengar/parar, ratolí, teclat. La mestra posa al google del seu ordinador d’on ve la llet i els nens ho veuen per la pissarra digital.
Es fa una lectura oral de les respostes trobades. Es fa una passada de fotos del procès. Entre tots trien les fotos més entenedores i les van explicant de forma oral.
QUARTA SESSIÓ
Es fa repàs dels botons principals de l’ordinador: engegar/parar, ratolí, teclat. La mestra fa cliclar dues vegades a l’arxiu llet de l’escriptori. Un cop obert han de pensar frases que descriguin el què veuen.
Els dibuixos són els que han triat els nens i mostren tot el procès des de que la llet surt de la vaca fins que arriba al supermercat
CINQUENA SESSIÓ.
Es fa repàs dels botons principals de l’ordinador: engegar / parar, ratolí, teclat.
Recordatori de clicar dues vegades a l’arxiu llet. Els nens repassen les frasses. Llegeixen les frases de forma oral que expliquen el procès de la llet i escriuen el seu nom al final del document.
SISENA SESSIÓ.
Sense recordatori de la mestra els nens han d’engegar l’ordinador. Han de clicar dues vegades al paint per obrir. Han de dibuixar els passos més important del procès de la llet i pintar-los.
SETENA SESSIÓ
Han d’engegar l’ordinador. Clicar dues vegades al word. Han d’escriure les paraules més importants del procès que fa la llet, des d’on surt fins a la fàbrica, fins al supermercat.
Es comenta a la classe el procès general i com han anat les sessions i la reposta final.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA.
El disseny de l’activitat il.lustra l’aprenentatge significatiu seguint els principis següents: actiu, constructiu, col.laboratiu, intencional, contextualitzat i reflexiu.
El nens parteixen de la seva realitat més propera dins un context. Parteixen dels seus coneixements previs que en aquest cas és que les coses que ells mengen provenen d’algun lloc, de botigues o supermercats. És un aprenentatge funcional i intencional que s’anirà construint a vegades individual a vegades col.laborativament amb algun company. La intenció de saber la resposta i per tant d’aprendre incita a la reflexió que anirant fent. A partir d’aquí comença el nou aprenentatge.
PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Es tindrà en compte el seu treball individual, el seu treball formant parella i el seu treball en el grup sencer.
Serà una avaluació continuada i formativa. Cada dia ( al finalitzar la sessió ) s’omplirà en una graella com va el el procès d’aprenentatge dels nens i la mestra també anotarà les seves dificultats o positivitats que s’ha trobat en la sessió.
L’última sessió servirà per adonar-se de la realitat de l’aprenentatge dels nens i veure si ha estat funcional aquest projecte.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
-maneig de l’ordinador: engegar/ parar
-maneig de l’ordinador : teclat / ratolí
-saber entrar dins un programa: word,internet,paint
-nombre de frases que els nens són capaços de fer sota la il.lustració.
-reconeixement del procès de la llet
-explicació correcta del procès de la llet.
Procediment a dur a terme:
El maneig de l’ordinador 30%
Per assolir el contingut a treballar 50%
Actitud vers l’aprenentatge 20%
Apa som-hi!
